El ball de les Pedretes

La inauguració del nou teatre “Sala Cabanyes” l’any 1933 va permetre un enriquiment considerable d’Els Pastorets que fins aleshores s’havien hagut de representar amb pocs recursos al cafè del primer pis del Centre Catòlic. Es van fer nous decorats, s’amplià l’orquestra, es va idear el pròleg de fantasia, la desaparició de les capes, la neu de la foguera, la passada de l’estrella; es creà la lluna que fa ganyotes, la serp que balla, els ninots que pugen per la perspectiva del decorat…

Per al quadre del retorn del fill pròdig, i com a cloenda del segon acte, es buscava una actuació simpàtica i alegre, protagonitzada per la mainada. S’escollí el “ball de les pedretes” una dansa infantil que procedia de l’escena de rams i palmes d’una Passió que es representava al s. XIX a l’Ateneo Mataronés. Una de les persones que l’havia ballat de petit ho va suggerir i s’oferí a assajar-la.(1) 

La partitura d’aquesta polca és, doncs, totalment aliena a la composada pels músics ja coneguts de l’Estel de NatzaretEls Pastorets de Mataró, els mestres mossèn Joan Fargas, mossèn Miquel Ferrer, Enric Torra i Felip Vilaró.

Es confirma així el que diuen Neus Cabot, Helena Patricio i Teresa Soler quan apunten que el “ball de les pedretes” troba el seu origen en polques de finals del segle XIX, balls de gitanes i espolsades, i que probablement s’afegí als Pastorets com un element popular més.(2)

Josep M. Clariana i Coll

(1) Aquesta circumstància l’esmenta Jaume Colomer i Martori en un dels seus múltiples escrits sobre la història d’Els Pastorets de la Sala Cabanyes i la recull Jaume Calsapeu a l’article “Del cafè al teatre: de la Saleta a la Sala”, publicat al llibre Sala Cabañes: 75 anys. 1916-1991.

(2) Neus Cabot; Helena Patricio; Teresa Soler. “La música de l’Estel de Natzaret”, publicat a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria número 84 (gener 2006).